Relats | 114 pàgs. | La Lluna en un Cove
La Lluna en un Cove · Revista de Relats en Català
Amb relats de:Salvador Macip, Joan Pinyol, Josep Pastells, David Rabadà, Rosa de Cyan, Sergi Durbà. I amb les traduccions de: Joseph Conrad i Leonid N. Andréiev. I l'article d'Emili Gil: John William Polidori: alguns enigmes del gran oblidat
Potser somniar, Salvador Macip: Potser somniar, de Salvador Macip, és una esborronadora història de ciència-ficció. En ella, un grup de científics controlats per l’exèrcit estudia l’estrany cas d’un home que ha sortit viu del que, d’entrada, sembla un accident. Les circumstàncies i la manera amb què s’ha produït la tragèdia han fet disparar les alarmes, i algú, des d’algun despatx llunyà, ha considerat necessari estudiar detingudament el cas. Hi ha, a més a més, un detall que fa que el supervivent esdevingui, més encara, un enigma per als científics; una característica especial, relacionada amb l’estat de repòs del «pacient».
En el fons, Joan Pinyol: En el fons, de Joan Pinyol, és una fosca i angoixant història, que parteix d’un accident, on es veuen involucrades diverses persones, i un animal: un gos. Partint d’una situació límit, la història és narrada amb contínues alternances entre el temps present i el passat: dues narracions que acaben confluint al final. De rerefons, hi ha una denúncia contra el maltracte als animals, i una defensa de la vida en un sentit ampli.
El gegant, Leonid N. Andréiev: El gegant, de Leonid N. Andréiev, és la primera de les traduccions que presentem en aquest número. Una història estranya, certament, que s’ha de llegir entre línies. Alguna cosa terrible ha passat, i hem d’esbrinar-ho a través de les paraules, aparentment banals o fins i tot sense sentit, d’un dels personatges. I no convé avançar més coses.
John William Polidori: alguns enigmes del gran oblidat, Emili Gil: Com ja és habitual en aquesta publicació, l’Emili Gil, des de la seva secció «L’altra cara de la lluna», ens endinsarà en un dels apassionants enigmes que ens proposa el món de la literatura de terror; en aquest cas, ens convida a endinsar-nos dins de la biografia de John William Polidori, un dels literats assistens a les mítiques reunions de Vil·la Diodati, i al qual se li atribueix la definició de l’arquetip literari del vampir, tal com el coneixem avui en dia. És aquest, per tant, un article molt oportú dins de la «febre vampírica» que s’està vivint actualment dins del món de la ficció literària i cinematogràfica.
Cor de castanya, Josep Pastells: Amb aquest relat ens endinsem en la història d’una nena que, un dia, decideix rebel·lar-se contra la «tirania» de la seva mare. De vegades, el cor ens parla de coses que la gent gran no entén.
La llacuna, Joseph Conrad: Conrad ens transporta a un país llunyà del sudest asiàtic, una terra selvàtica i misteriosa, propera al mar, i travessada per rius i canals. En pondre’s el sol, els tripulants d’una petita embarcació decideixen passar la nit arrecerats dins d’una petita llacuna propera, on viu, en una casa palafítica, un misteriós home amb una dona de cabells llargs. El patró de l’embarcació s’assabentarà per boca d’Arsat, l’home de la llacuna, de la trista història que aquest carrega sobre les seves espatlles: una història d’amor i de remordiment, que va començar tràgicament, i que acabarà, també, tràgicament. Amb la seva magistral prosa i les seves acurades descripcions, Conrad ens farà viure tot el misteri i l’embruix de les profunditats de la jungla i de la nit.
Les termes de Budapest, Rosa de Cyan: Una excel·lent mostra de literatura eròtica, tal com aquesta és entesa des el punt de vista femení. La mateixa autora ens resumeix amb unes línies la seva narració: «Una dona amb vint anys de matrimoni tediós a les espatlles, que l’havia tornat insignificant i grisa, de sobte es descobreix jove, bonica i amb una força interior esbojarrada que l’empeny a la recerca d’un amor incendiari quan ja no esperava gran cosa. I és que quan s’és presa de la rauxa, res no et detura, no valen excuses ni justificacions, els impediments semblen no existir i el sentiment de culpa desapareix... És clar que els propòsits són una cosa i la vida sovint una altra ben diferent, perquè hi ha coses que només surten bé quan no es planifiquen, quan, senzillament, hom se les troba.»
Diumenge perfecte, Sergi Durbà: Una jove parella decideix passar la vesprada de diumenge al cinema, sense sospitar que la pel·lícula arribarà a esdevenir... massa real. Un esperpèntic relat l'escena central del qual ens retrata una situació d'una carnalitat desinhibida i ben pujadeta de to...
Tot això, i més,
ho trobareu a:
ho trobareu a:
La Lluna en un Cove 26
114 pàgines
Diversos autors
PVP: 8,20 euros
+ despeses d'enviament
Fer comanda
0 Comentarios