Unes paraules sobre Duhkha per Fame Chimica
Aquest projecte ens va arribar de la millor manera possible: com un encàrrec. La Marian Raméntol i el Cesc Fortuny ens van explicar la idea d’una trilogia fílmica que estaven dirigint al voltant d’alguns conceptes budistes. I ens van convidar a participar-hi amb la noció de sofriment.
Fame Chimica és un grup de performance en constant evolució que treballa per adaptar-se a diferents formats d’exhibició contemporània. Ens movem i funcionem per cicles o fases; i tenim ja unes senyals d’identitat consuetudinàries.
Les primeres idees que vam treballar van ser les purament formals tot derivades de la nostra disciplina artística: la gravació evitarà el muntatge, el pla serà el més llunyà possible, un pla general que doni cabuda al paisatge, la gravació a color, etc. Més tard vam començar a pensar en la nostra acció, en la nostra actuació.
Després de reflexionar molt vam decidir oferir una performance oberta a la polisèmia però alhora senzilla. El tema el teníem clar però volíem suspendre’l en una significació visual. Amb uns tubs vam simbolitzar les relacions afectives i la impossibilitat de mantenir-nos connectats sempre, a voluntat. Quan un manté una relació per un costat i es concentra en ella, cau irremissiblement per l’altra: ens falta energia per sostenir-ho tot. Aquesta tensió ens fa patir.
A més, vam afegir un altre significat a les connexions que són la base de la nostra acció enregistrada. Els performers intenten, sense èxit, enllaçar-se a partir del cap/cervell amb el cos/cor dels altres. La tradicional separació psique/soma també pot generar frustració en no tenir les eines adequades per tractar-les de manera equilibrada. Afegir-hi la pressió del desig és, en aquest sentit, contraproduent.
Per últim, cal assenyalar que ens va costar molt trobar un lloc adient per a la gravació. Les casualitats van fer que, finalment, ho poguérem fer al costat d’una discoteca abandonada: la metàfora perfecte de les relacions apressades i penoses.
0 Comentarios