Tom Chant + Ramón Prats + Nuno rebelo+ Don Malfon

SOLO SAXO IMPROVISAT/ SOLO SAXO IMPROVISADO/ IMPROV SAX SOLO

Tom Chant es un saxofonista Inglés, residente en Barcelona. Ha tocado con músicos como Eddie Prévost, Otomo Yoshihide, Agustí Fernández, John Edwards, Sunny Murray, Angharad Davies y Veryan Weston. En la actualidad es miembro de los grupos Cinematic Orchestra, Marseille Figs; IED8; Banda d’Improvisadors de Barcelona, Ferran Fages Ensemble, Filthy Habits Ensemble and Decentred. En un contexto de música improvisada, sus preocupaciones son el movimiento forzado del aire a través de los tubos de metal; bloqueando, pellizcando, apagando, chupando; pequeñas aberturas que se abren para tomar instantáneas del silencio envolvente, produciendo negativos ruidosos del vacío.

Tom Chant és un saxofonista Anglès, resident a Barcelona. Ha tocat amb músics com Eddie Prévost, Otomo Yoshihide, Agustí Fernández, John Edwards, Sunny Murray, Angharad Davies y Veryan Weston. En l'actualitat és membre dels grups Cinematic Orchestra, Marseille Figs; IED8; Banda d’Improvisadors de Barcelona, Ferran Fages Ensemble, Filthy Habits Ensemble y Decentred. En un context de música improvisada, les seves preocupacions són el moviment forçat de l'aire a través dels tubs de metal; bloquejant, pessicant, apagant, chupant; petites apertures què s'obren per prendre instantànies del silenci envolvent, produïnt negatius sorollosos del buit.


Tom Chant is an English saxophone player that resides in Barcelona. He has played with musicians such as Eddie Prévost, Otomo Yoshihide, Agustí Fernández, John Edwards, Sunny Murray, Angharad Davies y Veryan Weston. He is currently a member of Cinematic Orchestra, Marseille Figs; IED8; Banda d’Improvisadors de Barcelona, Ferran Fages Ensemble, Filthy Habits Ensemble and Decentred. In a context of improvised music he is preocupied with forced movements of air through metal pipes; bloquing, pinching, covering, sucking; small openings that open to take images of the surrounding silence, creating noisy negatives of the void.

TRIO D'IMPROVISACIÓ/ TRIO DE IMPROVISACIÓN/ IMPROV TRIO

Ramon Prats(bateria) ha trabajado con músicos como Jaume Llombart, Enrique Oliver, Ernesto Aurignac, Julián Sánchez, Seamus Blake, Dave Kikoski, Roman Filiu, Javier Vercher, entre otros.
En 2014 fue premiado como músico del año, disco del año (por Pandora) y grupo del año (por Ramon Prats Quartet) por la AMJM (asociación de músicos de jazz y música moderna de Catalunya)


Ramon Prats(bateria) ha treballat amb músics com Jaume Llombart, Enrique Oliver, Ernesto Aurignac, Julián Sánchez, Seamus Blake, Dave Kikoski, Roman Filiu, Javier Vercher, entre d'altres.
En 2014 va ser premiat amb Músic de l'Any, disc de l'any (per Pandora) i grup de l'any (per Ramon Prats Quartet) per la AMJM (associació de músics de jazz i música moderna de Catalunya)

Ramon Prats(bateria) has worked with musicians such as Jaume Llombart, Enrique Oliver, Ernesto Aurignac, Julián Sánchez, Seamus Blake, Dave Kikoski, Roman Filiu, Javier Vercher, among others.
In 2014 he was awarded Musician of the year, record of the year (for Pandora) and band of the year (for Ramon Prats Quartet) by the MJM (catalan association of jazz and modern music musicians)


Nuno Rebelo(guitarra) formado en arquitectura, dirigió el grupo de rock Mler if Dada entre 1983 y 1989. Ha compuesto música para danza, cine y teatro, así como el himno oficial de la Exposición Universal de Lisboa (1998) o la apertura de Porto 2001, Capital Europea de la Cultura. Intérprete e improvisador, es creador de instalaciones y esculturas sonoras y ha dirigido distintos proyectos de creación musical para no músicos.

Nuno Rebelo(guitarra) format en arquitectura, va dirigir el grup de rock Mler if Dada entre 1983 i 1989. Ha composat música per dansa, cinema i teatre, així com l'himne oficial de la Exposició Universal de Lisboa (1998) o la apertura de Porto 2001, Capital Europea de la Cultura. Intèpret i improvisador, és creador d'instalacions i escultures sonores i ha dirigit distints projectes de creació musical per a no músics.

Nuno Rebelo(guitarra) formed in arquitecture, he directed the rock band Mler if Dada between 1983 and 1989. He has composed music for dance, cinema and theatre, as well as the official hymn of the Universal Exhibition of Lisboa (1998) or the opening of Porto 2001, European Culture Capital. Performer and improviser, he creates sound instalations and sculptures and has directed several projects of music creation for non musicians.


Don Malfon (saxo alto y barítono ) posee la imperturbable serenidad de aquellos que han visto los márgenes de lo real, que conocen la elasticidad de los sonidos, que no temen los discordantes y elásticos límites. Solo aquellos que han habitado esas regiones de la improvisación libre conocen otra forma de belleza a donde no llegan los cobardes. De la boca augusta de su saxo puede surgir la lúgubre respiración de un dinosaurio enamorado, el sonido de la danza de los peces de hielo que habitan las simas más hondas de los océanos, pero también puede sembrar entre la audiencia de la sala el vértigo ruidista de las aves que vuelan más allá del cielo, donde las aristas de sus voces imposibles de obscenos pájaros de la noche atraviesan luces que ningún mortal ha visto.

Don Malfon (saxo alto i baríton ) poseeix la imperturbable serenitat d'aquells què han vist els marges de lo real, què conèixen l'elasticitat dels sons, què no temen els discordants i elàstics límits. Sols aquells que han habitat aquestes regions de la improvisació lliure conèixen una altra forma de bellesa a on no arriben els cobards. De la boca augusta del seu saxo poden sorgir la lúgubre respiració d'un dinosaure enamorat, el so de la dansa dels peixos de gel què habiten les simes més profundes dels oceans, però també poden sembrar entre l'audiència de la sala el vertígen sorollista de les aus que volen més enllà del cel, on les aristes de les seves veus impossibles d'obscens ocells de la nit atravessen llums què cap mortal hagi vist.

Don Malfon (saxo alto i baríton ) possesses the imperturbable serenity of those that have seen the margins of what is real, that know the elasticity of sounds, that don't fear their discordant and elastic limits. Only those that have inhabited the regions of free improvisation know another form of beauty where cowards don't dare venture. From the mouth of his august sax can emmerge anything from the melancholy sigh of an enamoured dinosaur to the sound of the dancing of the ice-fish that inhabit the deepest chasms of the ocean and can also bring to the audience the noisy vertigo of the birds that fly beyond the sky, where the peaks of their impossible voices of obscene night-birds cross lights that no mortal has ever before seen.

Publicar un comentario

0 Comentarios