SOLO SAXO IMPROVISAT/ SOLO SAXO IMPROVISADO/ IMPROV SAX SOLO
Tom Chant es un saxofonista Inglés, residente en Barcelona. Ha tocado
con músicos como Eddie Prévost, Otomo Yoshihide, Agustí Fernández, John
Edwards, Sunny Murray, Angharad Davies y Veryan Weston. En la actualidad
es miembro de los grupos Cinematic Orchestra, Marseille Figs; IED8;
Banda d’Improvisadors de Barcelona, Ferran Fages Ensemble, Filthy Habits
Ensemble and Decentred. En un contexto de música improvisada, sus
preocupaciones son el movimiento forzado del aire a través de los tubos
de metal; bloqueando, pellizcando, apagando, chupando; pequeñas
aberturas que se abren para tomar instantáneas del silencio envolvente,
produciendo negativos ruidosos del vacío.
Tom Chant és un saxofonista Anglès, resident a Barcelona. Ha tocat amb
músics com Eddie Prévost, Otomo Yoshihide, Agustí Fernández, John
Edwards, Sunny Murray, Angharad Davies y Veryan Weston. En l'actualitat
és membre dels grups Cinematic Orchestra, Marseille Figs; IED8; Banda
d’Improvisadors de Barcelona, Ferran Fages Ensemble, Filthy Habits
Ensemble y Decentred. En un context de música improvisada, les seves
preocupacions són el moviment forçat de l'aire a través dels tubs de
metal; bloquejant, pessicant, apagant, chupant; petites apertures què
s'obren per prendre instantànies del silenci envolvent, produïnt
negatius sorollosos del buit.
Tom Chant is an English
saxophone player that resides in Barcelona. He has played with musicians
such as Eddie Prévost, Otomo Yoshihide, Agustí Fernández, John Edwards,
Sunny Murray, Angharad Davies y Veryan Weston. He is currently a member
of Cinematic Orchestra, Marseille Figs; IED8; Banda d’Improvisadors de
Barcelona, Ferran Fages Ensemble, Filthy Habits Ensemble and Decentred.
In a context of improvised music he is preocupied with forced movements
of air through metal pipes; bloquing, pinching, covering, sucking; small
openings that open to take images of the surrounding silence, creating
noisy negatives of the void.
TRIO D'IMPROVISACIÓ/ TRIO DE IMPROVISACIÓN/ IMPROV TRIO
Ramon Prats(bateria) ha trabajado con músicos como Jaume Llombart,
Enrique Oliver, Ernesto Aurignac, Julián Sánchez, Seamus Blake, Dave
Kikoski, Roman Filiu, Javier Vercher, entre otros.
En 2014 fue
premiado como músico del año, disco del año (por Pandora) y grupo del
año (por Ramon Prats Quartet) por la AMJM (asociación de músicos de jazz
y música moderna de Catalunya)
Ramon Prats(bateria) ha
treballat amb músics com Jaume Llombart, Enrique Oliver, Ernesto
Aurignac, Julián Sánchez, Seamus Blake, Dave Kikoski, Roman Filiu,
Javier Vercher, entre d'altres.
En 2014 va ser premiat amb Músic de
l'Any, disc de l'any (per Pandora) i grup de l'any (per Ramon Prats
Quartet) per la AMJM (associació de músics de jazz i música moderna de
Catalunya)
Ramon Prats(bateria) has worked with musicians such
as Jaume Llombart, Enrique Oliver, Ernesto Aurignac, Julián Sánchez,
Seamus Blake, Dave Kikoski, Roman Filiu, Javier Vercher, among others.
In 2014 he was awarded Musician of the year, record of the year (for
Pandora) and band of the year (for Ramon Prats Quartet) by the MJM
(catalan association of jazz and modern music musicians)
Nuno Rebelo(guitarra) formado en arquitectura, dirigió el grupo de rock
Mler if Dada entre 1983 y 1989. Ha compuesto música para danza, cine y
teatro, así como el himno oficial de la Exposición Universal de Lisboa
(1998) o la apertura de Porto 2001, Capital Europea de la Cultura.
Intérprete e improvisador, es creador de instalaciones y esculturas
sonoras y ha dirigido distintos proyectos de creación musical para no
músicos.
Nuno Rebelo(guitarra) format en arquitectura, va
dirigir el grup de rock Mler if Dada entre 1983 i 1989. Ha composat
música per dansa, cinema i teatre, així com l'himne oficial de la
Exposició Universal de Lisboa (1998) o la apertura de Porto 2001,
Capital Europea de la Cultura. Intèpret i improvisador, és creador
d'instalacions i escultures sonores i ha dirigit distints projectes de
creació musical per a no músics.
Nuno Rebelo(guitarra) formed
in arquitecture, he directed the rock band Mler if Dada between 1983 and
1989. He has composed music for dance, cinema and theatre, as well as
the official hymn of the Universal Exhibition of Lisboa (1998) or the
opening of Porto 2001, European Culture Capital. Performer and
improviser, he creates sound instalations and sculptures and has
directed several projects of music creation for non musicians.
Don Malfon (saxo alto y barítono ) posee la imperturbable serenidad de
aquellos que han visto los márgenes de lo real, que conocen la
elasticidad de los sonidos, que no temen los discordantes y elásticos
límites. Solo aquellos que han habitado esas regiones de la
improvisación libre conocen otra forma de belleza a donde no llegan los
cobardes. De la boca augusta de su saxo puede surgir la lúgubre
respiración de un dinosaurio enamorado, el sonido de la danza de los
peces de hielo que habitan las simas más hondas de los océanos, pero
también puede sembrar entre la audiencia de la sala el vértigo ruidista
de las aves que vuelan más allá del cielo, donde las aristas de sus
voces imposibles de obscenos pájaros de la noche atraviesan luces que
ningún mortal ha visto.
Don Malfon (saxo alto i baríton )
poseeix la imperturbable serenitat d'aquells què han vist els marges de
lo real, què conèixen l'elasticitat dels sons, què no temen els
discordants i elàstics límits. Sols aquells que han habitat aquestes
regions de la improvisació lliure conèixen una altra forma de bellesa a
on no arriben els cobards. De la boca augusta del seu saxo poden sorgir
la lúgubre respiració d'un dinosaure enamorat, el so de la dansa dels
peixos de gel què habiten les simes més profundes dels oceans, però
també poden sembrar entre l'audiència de la sala el vertígen sorollista
de les aus que volen més enllà del cel, on les aristes de les seves veus
impossibles d'obscens ocells de la nit atravessen llums què cap mortal
hagi vist.
Don Malfon (saxo alto i baríton ) possesses the
imperturbable serenity of those that have seen the margins of what is
real, that know the elasticity of sounds, that don't fear their
discordant and elastic limits. Only those that have inhabited the
regions of free improvisation know another form of beauty where cowards
don't dare venture. From the mouth of his august sax can emmerge
anything from the melancholy sigh of an enamoured dinosaur to the sound
of the dancing of the ice-fish that inhabit the deepest chasms of the
ocean and can also bring to the audience the noisy vertigo of the birds
that fly beyond the sky, where the peaks of their impossible voices of
obscene night-birds cross lights that no mortal has ever before seen.
0 Comentarios