"Els cafeïnòmans", de Juli Vert i altres relats

Presenta: Número 36


Sí, llunàmbules criatures, a vosaltres, ens adrecem. ¡Oh, éssers afamegats de ficcions impossibles! Que amb pupil·les brillants cerqueu refugi en els plàcids però alhora misteriosos dominis de les lletres impreses; que entre el dens fullam gutenberguià amb dits tremolosos d'emoció busqueu erudicions, o focs d'artifici, o paisatges llunyans, o infanteses perdudes, o (¿qui ho sabria dir?) aliment pera aquesta ànima magra i malendreçada que obliguem, tots nosaltres, diàriament a viure en la mundanitat lacerant del món visible i palpable; vosaltres, lectors impenitents, rebels silenciosos, agents secrets de causes perdudes, adeptes a aquest paganisme clandestí que batega sota capes d'asfalt, i ciment (...). No us deixeu desil·lusionar per la càustica llum, ara difusa, ara espurnejant, d'aquesta ciutat eixam que voldria caure'ns a sobre pera corrompre'ns més encara. Sigueu lliures: entaforeu-vos dins dels vostres recòndits caus, si us convé; o marxeu als camps, si ho preferiu. O, ¿què més es podria dir?: habiteu els jardins ombrejats, les places soliues, els passejos tranquils, o la vora de la mar a l'hivern... Qualsevol lloc és bo si us permet lliurar-vos a aquest vici sagrat de la lectura. Qualsevol indret és ideal si bé tolera l'aparició d'un llibre sostingut per unes mans inquietes. Per la nostra banda, no podem sinó contribuir humilment a la vostra causa aportant-vos aquest material narratiu divers i variat, que esperem que sigui del vostre grat. Sense més preàmbuls, heus ací la selecció de textos d'aquest nou número:

Un dia de caça, de Tomàs Bosch
Els tumbarú, de Shaudin Melgar-Foraster
La ciutat sense nom, de V. F. Odóievskii (traducció)
Vestit pera l'ocasió, de Magalí Malagelada
Penjada en una alta forca, de Joaquim Casal
Els cafeïnòmans, de Juli Vert
Article:
Barcelona: un cop d'ull exotèric al darrere de l'aparador ortodox, d'Emili Gil

Els tumbarú, de Shaudin Melgar-Foraster. Des del Canadà, on resideix actualment per motius laborals i acadèmics, aquesta escriptora ens proposa viatjar a un país sobre el qual només parlen uns quants individus que asseguren haver-lo visitat, però que cap mapa no recull ni cap enciclopèdia descriu de manera rigorosa... El país dels tumbarú, ¿és realment un país, o és només una farsa inventada per uns bojos? ¿Què de ficció i què de realitat hi ha en aquestes escadusseres insinuacions deixades caure insensatament sobre les pàgines d'uns quants llibres a hores d'ara introbables i oblidats? Més informació

Un dia de caça, de Tomàs Bosch. Acostumats ens té ja aquest escriptor illenc als relats breus però contundents; seguint la mateixa línia, ens envia ara aquesta peça que ve a retratar-nos les dèries obsessives d'alguns caçadors que es creuen més llestos que ningú. Més informació

La ciutat sense nom, de Vladímir Fiódorovitx Odóievskii. Com molt sovint passa, autors clàssics de vàlua d'altres països no arriben a nosaltres per motius que ¿qui podria enumerar encertadament? "La Lluna en un Cove", entestada a ~descobrir~ i donar a conèixer també aquests talents de segles passats, inèdits encara en el nostre àmbit cultural, s'esforça per dur a terme traduccions al català pera oferir-les en exclusiva i en primícia als nostres lectors, com ja sabeu. En aquest cas, es tracta d'un text publicat, segons consta en els nostres registres, l'any 1839, i escrit per un sòlid i reputat autor rus, filòsof, assagista, pedagog i musicòleg. Segurament, el seu nom no us sona absolutament de res, i això és justament el que volem contribuir a reparar. A més, creiem que publicar un relat com aquest no podria ser fet en un moment més adient com el que estem vivint ara mateix, amb tot el que'ns està plovent a sobre per culpa de la fase capitalista a què ens hem vist abocats. El relat s'inscriu en el gènere distòpic (és una ~distopia~, ço és, el contrari de la ~utopia~), i narra en poques pàgines el naixement i la caiguda d'un estat creat a partir d'unes temeràries teories centrades en l'anomenat ~utilitarisme~ de Bentham, que, al cap i a la fi, no són ni més ni menys que les bases de la nostra societat actual.  Amb una magistral tècnica, i un rerefons filosòfic, aquesta peça ens captivarà de seguida, i ens ajudarà, potser, a adonar-nos del mal camí que portàvem, i portem, i portarem si no canviem alguna cosa fonamental en el nostre món occidental, pretesament ric i florent, però en realitat tan vulnerable, com ha quedat demostrat. El relat, escrit com dèiem durant la primera meitat del segle XIX, inclou conceptes interessants i de molta actualitat (per desgràcia), com és ara ~feudalisme bancari~, ~bancarrota premeditada~ i altres delícies. Més informació

Vestit pera l'ocasió, de Magalí Malagelada. De nou, aquesta escriptora gironina es torna a fixar en els pobres i en els desvalguts pera recordar-nos els seus patiments i les seves afliccions, i fent-ho construint una història d'un realisme inquietant i commovedor, amb un final emotiu de sabor agre-dolç. Més informació

Penjada en una alta forca, de Joaquim Casal. Primer terç del segle XVII, a la comarca del Lluçanès, terra, en aquell moment, de bruixes i bandolers, segons conten les llegendes i contalles populars. De sobte, brota una mena d'histèria col·lectiva generada pel malestar social i pel fanatisme, i tot acaba en una cacera que porta a la tortura i a la mort moltes dones acusades de tenir tractes amb el maligne. Més informació

Els cafeïnòmans, de Juli Vert. De nou, tenim davant nostre una anada d'olla literària en el més pur estil ~julivertià~. Més informació



Tot això ho trobareu a:
La Lluna en un Cove número 36

Publicar un comentario

0 Comentarios